En el períodes d’exposició pública de l’Avanç del Pla Territorial Parcial del Penedès, l’Associació Pro Vegueria Penedès va presentar diferents propostes, redactades des de la Comissió de Territori de l’Associació Pro Vegueria Penedès, formada per
La proposta presentada en relació a les infraestructures i, concretament, en relació a l’Eix Transversal Ferroviari és la primera del total de 10 PROPOSTES que es van prsentar. A continuació les 10 PROPOSTES.
Xarxa Ferroviària-Comunicacions
Observant el planell del Sistema territorial d’Infraestructures de mobilitat i concretament la Xarxa Ferroviària, es veu que la línia R4 (Sant Vicenç de Calders-BCN-Manresa) hi apareix en paral·lel un nou “traçat en estudi” a la comarca del Baix Penedès i un “nou traçat”, en aquest cas ja sense necessitat d’estudi, a la comarca de l’ Alt Penedès.
Aquests traçats responen a la idea de que els futurs Trens de Mercaderies del Corredor Mediterrani passant, d’una manera definitiva, travessant el Baix i l’ Alt Penedès
S’hauria de tindre en consideració les demandes del Camp de Tarragona sobre el pas del Corredor de Mercaderies, passant per l’interior, evitant el màxim numero de zones poblades, per minimitzar el risc d’accidents, sorolls i vibracions.
Actualment la solució parcial que s’ha arribat és l’ampliació de l’ample mixt entre Sant Vicenç de Calders-Vilafranca del Penedès-Barcelona, carregant la línia R4, amb aquest tram interactuen les línies de transport de passatgers i la de de mercaderies, en molts casos perillosos, a més, l’eliminació del transport de mercaderies per la línia R2 Sud (Barcelona-Sitges-Sant Vicenç de Calders), farà a mesura que s’incrementi la circulació de mercaderies per la R4, s’apropi al col·lapse circulatori, a més amb aquesta solució provisional, el 100% dels trens amb mercaderies han de passar per Barcelona-Port de Barcelona.
Al planell es dibuixa la possibilitat de que s’opti per una solució de la que la Generalitat ja en va aprovar el Pla Director fa molts anys, l’ Eix Transversal Ferroviari, que al seu tram, Lleida-Igualada (amb pas per fora de la ciutat dels trens de Mercaderies)-Martorell resoldria d’una manera molt més equilibrada, el pas de trens de mercaderies. Amb aquesta línia es pot descongestionar la R4, aquesta proposta seria un by-pass cap a Europa directament, sense necessitat de passar sempre per Barcelona-Port amb una important millora de temps, i seguretat dels transport de mercaderies que provenen de l’arc mediterrani.
Tot i així, la construcció d’una estructura tan necessària, i projectada, per equilibrar el transport de mercaderies per tren de tot l’arc mediterrani, cap a Europa, i de passatgers es preveu incerta, degut a que ningú del Govern ha sortit a exposar-la i, sobretot per que es planteja la construcció d’ una nova línia al costat de la R4.
Així doncs, en aquesta primera proposta sol·licitem que la Generalitat tingui una visió de país per aquest tema, faci un estudi del millor enllaç Tarragona/Lleida i opti per l’ Eix Transversal Ferroviari pel pas de mercaderies entre Europa i la Península, prevenint la connexió entre el citat eix i els ports de Barcelona i Tarragona. Fent innecessària la nova via fèrria per mercaderies al costat de la R4.
La repercussió d’aquesta consideració va, més enllà de dir per on creiem que s’ hauria de construir una nova línia fèrria a Catalunya, especialitzada, però no en exclusiva, per passar Mercaderies.
El Penedès està travessat per 3 Carreteres de gran capacitat: la N-2 al nord, per l’ Anoia; l’ AP7 al centre, per una part del Baix Penedès i per l’ Alt Penedès; i l’Autopista Pau Casals per la Costa. En els dos darrers cassos hi ha una línia de tren en paral·lel: la R4 pel Centre i la R2 per la Costa.
No és així en el cas de l’Anoia, que tot i disposar d’una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (R6-R60 Barcelona-Igualada), no dona un servei com a via ràpida entre Igualada-Barcelona-Igualada, amb un trajecte de més de 1:30 h., si no, de connector entre diferents pobles. Tot apunta que en els propers anys caldrà un traspàs de passatgers i mercaderies des de les autovies i carreteres cap al tren, degut a que la capacitat de les autopistes i carreteres no és il·limitada, tal i com ho demostra l’intens tràfic de camions i vehicles privats a l’AP7, des de la seva gratuïtat, amb nombrosos accidents especialment amb camions de gran tonatge.
Per tant, caldrà descongestionar el transport de mercaderies amb vehicles rodats per aquestes vies, incrementant el seu tràfic per vies fèrries especialitzades, equilibrant amb aquesta proposta a futur el transport de mercaderies ferroviàries (per 2 línies R4-Actual i futur eix transversal) i persones, i la reducció de vehicles pesats
l’Avantprojecte de Pla deixa sense serveis a l’Anoia, prioritzant les comarques del Penedès en funció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Considerant la Costa com un continu urbà en la que la prioritat és facilitar el desplaçament de les persones cap a l’ Àrea Metropolitana, creant estacionaments per a vehicles a totes les estacions per que s’hi pugui anar amb seguretat horària des de qualsevol punt, tant del Baix Penedès i el Garraf (R2 Sud-Sant Vicenç de Calders-Sitges-BCN 1h.) com des de l’ Alt Penedès (R4 Sant Vicenç de Calders-Vilafranca-BCN 1:30h.) , i disposant de trens amb alta freqüència que garanteixen arribar a l’hora al lloc de destí, cosa que no passa a la R4, a més, amb connexions horàries a Sud-Sant Vicenç de Calders entre la R4 i la R2Sud, amb temps d’espera de 24 minuts.
Aquesta situació, de manca de connexió entre la R2 Sud i la R4 fa que s’incrementin els desplaçaments en vehicles privats, els usuaris del tren de l’Alt Penedès van a buscar-lo al Garraf, per la C15, i de igual manera, en sentit invers quan molts vehicles del Garraf van per la C15 a buscar l’ AP7, que és gratuïta. Aquest desplaçaments en vehicles es reduirien si es realitzés la connexió de tren en estudi, entre la R2Sud i la R4 (Vilanova-Sitges-Sant Pere de Ribes-Canyelles-Vilafranca del Penedès), no caldria que fos un tren al ús, si no, un tren lleuger, tipus tramvia resseguint l’actual C15.
El pla considera la Zona del Baix Penedès interior i l’Alt Penedès com una zona al servei les Mercaderies, amb l’actual tercer fil a la R4 i possible ampliació paral·lel del corredor del Mediterrani per la R4, convertir moltes àrees especialment la del Baix Penedès en zona Logística. Aquestes àrees logístiques es convertiran en àrees d’estacionament i trànsit a la de contenidors. Convertint-se aquesta àrea en l’únic tram on passaran totes les mercaderies.
l’ Avantprojecte de Pla considera l’ Anoia una zona en la que no cal invertir en el transport del futur (els trens) i ben just en el present, doncs com es pot observar viatjant, l’AP7 tal i com ja hem indicat, va sobrecarregada de camions, provocant accidents cada vegada més freqüents i es consegüents col·lapses de circulació, mentre la N2 s’ha buidat en part de camions per que prefereixen donar més volta per les autopistes per estalviar Gasoli degut als desnivells.
l’Avantprojecte de Pla, genera 3 unitats diferenciades, i per tant clarament desequilibrades a la vegueria del Penedès:
Aquestes tres unitats dins de la vegueria del Penedès queden clarament DESEQUILIBRADES, per això:
Defensem un Penedès equilibrat, que tingui en compte les necessitats del país, però pensat des del propi territori. Per això demanem que es replantegi aquesta nova línia de tren paral·lela a la R4 i hi hagi una aposta clara per l’ Eix Transversal Ferroviari, amb la supressió de la nova via fèrria per mercaderies al costat de la R4.
Mobilitat interna
Considerem que la vertebració del territori depèn de manera significativa en la capacitat no sols que té els seus habitants de desplaçar-se fora d'ell, sinó també en els processos relacionats amb la mobilitat intra-territorial. Sent aquests moviments interns els dinamitzadors de l'economia territorial, l'educació i la sanitat... Etc. Sent els agents socials i econòmics del territori aquells que determinen les seves principals necessitats. Cal recordar que els desplaçaments in itinere són un del principals factors de risc de la sinistralitat laboral, especialment com a causa dels accidents més greus. Intervenir sobre les seves causes beneficiaria a treballadors/ores, empreses i a la societat en general.
Considerem doncs que falta potenciar les infraestructures per millorar els desplaçaments intra-vegueria amb una proposta d'unió de les capitals comarcals amb un transport col·lectiu de caràcter públic (proposta de tren lleuger) respectuós amb el medi. Així com la redefinició de les xarxes ciclables i saludables per connectar els centres de treball amb els nuclis urbans.
Governança
L'Alt Penedès i el Garraf perden la capacitat que tenen actualment els Ajuntaments de Barcelona, inclosos en el Pla Territorial de Barcelona, de ser corredactors del Pla i intervenir directament en les futures modificacions, així com quan calgui participar a dirimir en els conflictes que poguessin sorgir per l'aplicació del PTPP.
Es proposa que cap part del Territori que composa la Vegueria del Penedès perdi competències, igualant-se aquestes competències de la manera més favorable a la participació directa de les administracions del Penedès en la gestió del Pla.
Gestió Supramunicipal i Plurimunicipal dels Nodes
No es defineix, fent propostes ambigües, amb la percepció que no es vulgui potenciar.
La mancança d'una definició de governança en aquests espais pot conduir d'una forma inevitable a contradiccions entre els diferents plans d'orde superior i aquell que responen a necessitats específiques dels nuclis urbans. És per això que necessitem una proposta clara de definició.
Es proposa la definició clara de la gestió Supramunicipal
Espais oberts
Es detecta, que en alguns aspectes, la protecció dels Espais Oberts al Pla Director de l’Alt Penedès és inferior al pla territorial de la Catalunya Central. Així com delimitació, ordenació i definició més acurada dels usos que es podrien implementar en aquests espais. Des d'una preceptiva de protecció recuperació o conservació de l'entorn ecològic com determina la normativa i directives de la UE.
Es proposa que s'iguali la protecció dels Espais Oberts, al del Pla director del Penedès i al del Pla territorial de la Catalunya Central, garantint el màxim nivell de protecció dels Espais oberts de la vegueria del Penedès.
Espais Urbans
El Pla, fa una previsió del creixement vegetatiu, sense incloure la immigració que està marcant el creixement del país actualment. S’ha d’analitzar quin aforament pot suportar cada part del territori. Alhora es constata que en alguns llocs com el Baix Penedès, el creixement es concentra tot al Vendrell, situació insostenible que orienta a la resta de la comarca interior a la logística Internacional.
Considerem que aplicar de forma estandarditzada les propostes a tot territori, reflecteix un desconeixement d'aquest. És aquest el principal perill en el moment d'acostar les propostes a les diferents realitats, la gran diferència existent entre la zona costanera i l'interior remarca la necessitat d'actuacions específiques. Mentre l'interior està experimentat un procés d'abandonament, la franja costanera recull una gran quantitat d'habitatges destinats a segona residència o turisme. És per això que el valor POR/LTL() resultant, pot induir a errors involuntaris respecte a la realitat local. Aquesta visió esbiaixada pot arribar a induir la necessitat de creació de llocs de treball i que no responen realment a les demandes del territori. Aquestes intervencions solen acabar generant treball altament precari, que serà cobert per població no arrelada en el territori.
L'aposta per consolidació urbana tant d'habitatge com d'activitat econòmica pot portar a crear una híper-densificació dels actuals nuclis, amb el risc de convertir-se en espais amb un alt grau de segregació socioeconòmica. D'acord amb la necessitat d'acollir a flux migratori necessari per a cobrir les necessitats bàsiques com preveuen tots els estudis.
Es proposa que en aquesta àrea, un replantejament del espais antropitzats i la limitació de la possibilitat de requalificació del sòl, així com un pla per fer front al increment poblacional derivat dels fluxos migrants.
Aforament de les zones urbanes
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, estableix en el seus articles 11, 13 i 16 el contingut mínim dels plans territorials parcials, dins el qual hi ha d’haver les previsions de desenvolupament sòcio-econòmic, entre els quals:
Article 13
1. Els plans territorials parcials han d'incloure com a mínim:
a) La definició dels nuclis especialment aptes per a establir-hi equipaments d'interès comarcal.
...
f) Les previsions de desenvolupament sòcio-econòmic.
2. Les determinacions dels plans territorials parcials s'han de concretar en els documents següents:
a) Els estudis i els plànols d'informació.
b) La memòria explicativa del pla, amb la definició de les accions territorials prioritàries en relació amb els objectius.
c) L'estudi econòmic i financer de valoració de les accions territorials prioritàries.
En el document de l’Avanç és fan previsions de creixement poblacional amb horitzó 2038 en base a diferents escenaris, que es reparteixen, a partir de diferents dades, arreu de la Vegueria Penedès.
En l’estudi econòmic s’analitzen diferents escenaris i, a nivell comarcal, s’analitzen els diferents avantatges competitius i reptes a resoldre.
A petit resum, en detallem alguns exemples.
• Baix Penedès: Un gran parc de segones residencies que costarà de transformar
• Anoia: Difícils comunicacions ferroviàries amb BCN, i especialment la connexió per mercaderies per millorar la seva accessibilitat productiva. Eix diagonal només carretera.
• Garraf: Escassa disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica. Model productiu i residencial que genera i consumeix recursos mediambientals.
Les previsions de creixement que es fan a futur, tant a nivell residencial com d’activitat econòmica, estudien i identifiquen les mancances a nivell de sòl urbà, urbanitzable i el nou sòl urbanitzable que faria falta per aconseguir els objectius.
El document estableix els objectius de creixement poblacional i d’activitat econòmica, però no analitza en cap cas la capacitat que tenen els diferents pols o nodes d’atracció d’absorbir aquests creixements. No s’analitza l’AFORAMENT de cada zona o node.
El document no detalla, ni tan sols per sobre, les necessitats de serveis tan essencials com:
1.- Necessitats energètiques. Caldria conèixer els consums actuals i futurs d'energia de manera que cada node sigui autosuficient. Es podria establir un increment de necessitats com a solidaritat cap a altres zones de fora de l'àmbit on no siguin possibles, però també posant límits a la solidaritat.
2.- Necessitats d'aigua. Si bé en el document s'identifiquen els consum actuals en l'àmbit residencial i d'activitats econòmiques, no es defineix d'on sortirà l'aigua necessària per fer factibles els increments residencials i industrials.
3.- Tampoc s'identifica com es gestionaran els residus i on anirà a parar el rebuig. Entenem també que cada comarca ha de gestionar els propis residus i no ser l'abocador de l'AMB, com és ara la Vegueria Penedès.
4.- El document identifica com a problema en tot l'àmbit, que la mobilitat de treballadors cap a fora de la comarca de residència és elevat. Caldria identificar com es redueix aquest saldo negatiu en la mobilitat. Com es podria reduir i com se li podria donar la volta. Les infraestructures en la mobilitat juguen un paper cabdal. No s'estableix, per exemple, un calendari en la construcció de l'Eix Transversal Ferroviari que podria ser un element important de mobilitat, per facilitar al treballador que surt de l'Anoia, però també per captar-ne de l'AMB.
5.- Finalment, els creixements econòmics i poblacionals, sempre generen altres necessitats que gairebé sempre van tard, i van tard perquè no s'han planificat. El document proposa creixements, però no analitza les pressions que hi haurà en els serveis. Entenem que no es pot entrar amb massa detall en un Pla Territorial. Sí, però que en aspectes com els d'infraestructures, de centres sanitaris de tota mena, de transport públic, etc., caldria detallar algunes propostes de com se solucionaran.
Tots aquests 5 punts, als que se'n podrien afegir d'altres, són els que haurien de sortir del resultat d'establir quin és l'aforament de cada node. Comportaria també saber quines seran les mancances importants quan se sobrepassi aquest aforament.
Més important i necessari és establir aforaments en el document en el cas dels municipis o nodes turístics, que majoritàriament corresponen als municipis costaners. Els períodes de màxima ocupació, els estivals, tensen la majoria dels serveis, des de la seguretat fins al sanitari. Caldria doncs establir uns aforaments específics i variables (segons l'època de l'any) per municipis turístics estableixin límits i quins són els servis que és tensen per preveure'n la solució.
Per tot això, demanem que s’estableixin els paràmetres per l’AFORAMENT de cada node pel que fa a serveis i infraestructures per saber si són admissibles les capacitats de creixement proposades, com se’n fa el seguiment i què caldria fer en cas de superar-se.
Definició clara de la qualificació del sòl industrial
L’Avantprojecte del Pla qualifica els sols industrials d’ Àrees especialitzades d’Industrials i/o logístiques”
Aquesta qualificació ambigua genera conflictes de manera constant, al començar la tramitació d’un sol, sempre s’indica que és per ser industrial, quan, sovint, la voluntat és que sigui logístics. Això provoca males praxis que produeixen un desgast dels agents públics i ciutadans involucrats, que no caldria.
Per això el Pla ha de distingir el tipus d’us de les Àrees de sol Especialitzades: les Àrees Especialitzades Industrials, i les Àrees Especialitzades Logístiques.
Així el debat es produiria en l’ aprovació del Pla, tothom sabria a què s’ ha d’ atendre i seria molt més fàcils i ràpids els processos, al saber per a què és un sol, ja que el debat es produiria en l’ Aprovació del Pla Territorial.
Així doncs, en aquesta consideració sol·licitem a la Generalitat la diferenciació clara del tipus d’ús de les àrees de sol especialitzades en:
Disponibilitat i usos de l’aigua
Al Pla s’ha de reflectir deixar molt especificat la necessitat de disposar d’ aigua per cobrir totes les necessitats del Territori.
Un cop estem constatant la necessitat d’ aigua per la ciutadania, la indústria i l’ agricultura, es fa totalment necessari que el Pla defineixi amb claredat els mitjans que es posaran en marxa per disposar-ne: des de la planta de dessalinització, fins els processos de regeneració en totes les Depuradores de les comarques del Penedès, inclòs el rec de suport a l’agricultura, recuperació i emmagatzematge d’aigües pluvials i freàtiques, recuperació de pous, estalvi d’aigua, i totes les tècniques disponibles que facin que es pugui garantir l’aigua en el futur
El Penedès ens volem refermar en aquest moment tant com a Regió Alimentària, amb unes característiques i paisatge propis, tant al camp com al mar, alhora que volem també continuant sent Regió Industrial.
La manca d’aigua, degut al canvi climàtic, ja està amenaçant actualment no tant sols la Vinya, sinó la indústria de valor afegit que no vol incerteses en aquest camp.
Així doncs, en aquesta consideració sol·licitem a la Generalitat que el Pla faci la previsió de les actuacions que caldrà fer en matèria d’Aigua durant el seu període de vigència i qui les ha de posar en marxa, per garantir d’ aigua per la ciutadania, la indústria i l’ agricultura
Sostenibilitat de les platges del nostre litoral
Al Pla s’ha de reflectir deixar molt especificat la necessitat, de mantenir les platges del nostre litoral, els passejos i l’industria turística i de serveis al voltant com els ports.
Queda clar que les competències són del Estat Espanyol (Llei de Costes en vigor, del 29 de Maig de 2013), però la Generalitat, ha d’acompanyar als diferents municipis de la vegueria del Penedès amb platges, ports i passejos, tenint en comte que no tots els trams litorals són iguals, i el canvi climàtic ha vingut per quedar-se.
Segons els estudis del Ministeri de Transició Ecològica de l’Estat espanyol, en menys de 100 anys hauran desaparegut les platges del Garraf i els seus passejos, degut al canvi climàtic, la falta d’aportació de sediments dels rius i rieres, la retenció de sorra per part dels ports i els seus espigons, les modificacions de les platges, les construccions de passejos, i vies de tren en el front marítim, la reducció de àrees dunars, l’augment del nivell del mar, reptes que a mig i llarg termini haurem d’abordar amb diferents solucions tècniques sostenibles, com l’ampliació del parc d’esculls artificials submarins del Garraf situats a 20m. de profunditat, creant llocs de refugi i de reproducció de peixos, i el seu recuperant i mantenint la diversitat biològica.
A mode d’exemple, s’han realitzat estudis a la platja de Sant Sebastià (Sitges), per part del Ministeri amb propostes d’espigons submarins, paral·lels a la costa, per trencar l’energia de les onades, incrementant la diversitat biològica, i per tant estabilitzant la sorra de les nostres platges, podent ser una via de futur, però cal fer proves reals per valorar la seva eficàcia i viabilitat
Tant l’ampliació dels esculls submarins del Parc del Garraf, i les possibles solucions tècniques amb espigons submarins, actuarien al nostre litoral a mode de gran barrera artificial, similar a la Gran Barrera del Coral del Nord-est d’Austràlia, estabilitzant les platges i millorant la diversitat biològica.
Mentre no es resolguin amb solucions tècniques d’estabilització de sorra i/o revegetació de platges, cal que els ports afrontin inversions per generar mecanismes que garanteixin la circulació de la sorra pel litoral, mitjançant mecanismes de bypass de sorres no agressius amb els fons marins. S’ha d’aconseguir que el ports passin de ser una de les principals barreres a donar una solució al mateix, a més, del dragatge periòdic del fons del port per regeneració de platges.
Així doncs, en aquesta consideració sol·licitem a la Generalitat que el Pla faci la previsió de les actuacions que caldrà fer en matèria de sostenibilitat de les platges del litoral del nostre litoral durant el seu període de vigència i qui les ha de posar en marxa, per garantir de manera sostenible, però real per valorar la seva eficàcia i viabilitat.
